dijous, 17 de juny del 2010

Sortir de la Crisi? Recuperem la Productivitat

Si volem parlar de sortir de la crisi, hem de fixar una sèrie de conceptes a priori. En primer lloc, a què anomenem sortir de la crisi?

Considerarem que hem sortit de la crisi quan recuperem un creixement econòmic positiu, sense tenir en compte a quin rati, ni sobre quins pilars?

Considerarem que hem sortit de la crisi quan recuperem el nivell de PIB anterior al seu inici, sense tenir en compte el volum de inputs utilitzat per la seva generació?

Considerarem que hem sortit de la crisi quan recuperem els nivells de ocupació anteriors al seu inici, sense tenir en compte tampoc la qualitat o la precarietat d’aquests llocs de treball?

Considerarem que hem sortit de la crisi quan el sistema financer torni a funcionar de una manera transparent i el crèdit torni a fluir, sense tenir tampoc en compte per a quin tipus d’operació es concedeix el crèdit?

Al meu entendre, podrem considerar que hem sortit de la crisi quan recuperem els nivells de productivitat anteriors i l’economia del país hagi emprès una senda de increment sostingut de la productivitat.

La productivitat és una mesura molt simple, però que ens dona una gran quantitat de informació sobre el funcionament d’una empresa o una economia i per això hi dedicaré aquesta intervenció inicial.

Definim la productivitat com el quocient entre els outputs generats i els inputs utilitzats per a la seva generació. No es doncs una mesura de la producció (com el PIB) sinó de la eficiència amb que hem produït. Incrementar la productivitat només es pot fer per dos camins, generar una quantitat superior de output o reduir la quantitat utilitzada dels inputs.

Generalment els economistes estructurem els inputs en tres grups o factors, Treball, Capital i Gestió, calculant mesures parcials que ens expliquin a quin dels factors hem d’atribuir les millores de la productivitat.

El sistema econòmic dels Estats Units, per exemple, presenta un increment de la productivitat anual d’un 2,5%. El 10% d’aquest increment s’atribueix al factor treball, el 38% al factor capital i el 52% al factor gestió. A Espanya el creixement de la Productivitat Total ha anat caient del 1,6% al període 1975 – 85 fins el 0,5% entre 1995 -2001. Mesurat no en creixement, sinó en valors absoluts, si la mitjana de productivitat de la UE és 100, el nivell espanyol és de 85 i el dels Estats Units de 112, és a dir, Espanya està a 15 punts de la mitjana de la UE i a 25 de la mitjana dels EUA.

Això te la rellevància de posar de manifest que quan parlem de millorar la productivitat no estem parlant de que els treballadors del conjunt del país siguin mandrosos i necessitin unes bones dosis de fuet, sinó fonamentalment que hem de invertir més, i sobre tot millor, i que hem de dedicar l’esforç de la direcció de les empreses a crear millores en els processos productius i de gestió. És fonamental que entenguem que sense incrementar la productivitat no podem incrementar el nostre estàndard de vida i que, en sentit contrari, la reducció de la productivitat significa un deteriorament del nostre estàndard de vida.

Quines son les variables, i per tant les accions que poden generar increments de la productivitat?

- Del factor treball:
  • Formació bàsica apropiada dels treballadors (no només tècnica, sinó també de coneixements generals). Cal doncs fer un esforç significatiu per la millora de la Educació Primària i Secundària i de la Formació Professional.
  • Mantenir i millorar les habilitats i coneixements tècnics en la boira actual de canvi ultraràpid tecnològic. Cal doncs fer un esforç significatiu per la formació continuada, però orientada a les necessitats reals i no simplement a complir quotes amb els sindicats.
- Del factor capital
  • Incrementar la inversió, hi ha una relació directa entre inversió i increment de la productivitat. Cal incentivar la inversió empresarial, eliminant el efecte perniciós sobre l’impost de societats derivat de la transformació de despesa en inversió. (la inversió només es dedueix per la amortització, la despesa es dedueix al 100%)
  • Donar seguretat jurídica i estabilitat legislativa a les deduccions fiscal per recerca i desenvolupament.
  • No confondre inversió productiva amb despesa sumptuària. (redecorar les oficines no te el mateix impacte sobre la productivitat que automatitzar un procés tradicional)
- Del factor gestió:
  • Prendre millors decisions, dedicant el temps i la inversió a la millora dels processos crítics automatitzant la gestió de la resta dels processos.
Aquesta anàlisi, que fem habitualment les empreses (menys del que ens caldria...) també la podem fer al conjunt de la economia i a l’administració pública.
El capital de l’economia te un volum de recursos limitat i aquests recursos es divideixen entre els que utilitza el sector públic i els que utilitza el sector privat. Davant aquesta divisió, trobem dues visions majoritàries, la que diu “Públic = Bo, Privat = Dolent” i la que diu “Públic = Ineficient, Privat = Eficient”.

Ni l’una ni l’altre poden existir per si soles, cal fer una reflexió seriosa sobre que cal que faci el sector públic i que cal que faci el sector privat. De tot allò que hagi de fer el sector públic hem de fer una reflexió seriosa sobre quina administració es la idònia per fer-ho i eliminar qualsevol redundància funcional, eliminant els ministeris que dupliquen competències transferides a les comunitats autònomes i reduint el tamany monstruós de les administracions autonòmiques que dupliquen tant els serveis que ja fa l’estat com els que ja fan els municipis com, en una espectacular giragonsa, els seus mateixos serveis creant agències externes per realitzar les funcions de les pròpies conselleries.

Hem de posar fre i enterrar Keynes d’una vegada. La solució per sortir de la crisi no vindrà per que l’estat acapari els recursos disponibles i els malmeti finançant obres innecessàries per tota la geografia on els cartells publicitaris costen moltes vegades tant com les actuacions realitzades. Això pot aplaçar lleugerament la caiguda de la ocupació, però a costa de deixar al sistema sense els recursos necessaris per fer els canvis que ens portin al camí del creixement sòlid i durador. La solució de la crisi també passa, finalment, per les mesures de foment a la creació d’empreses:
  • Facilitant la creació d’empreses, en especial per les microempreses, seguint un model similar al francès, que faci que sigui tant o més senzill crear una empresa que mantenir una activitat en la economia submergida (i menys arriscat).
  • Fomentar l’esperit emprenedor a la escola, als instituts i a les universitats.
  • Deixar d’estigmatitzar els empresaris confonent, moltes vegades de manera interessada, empresari i especulador.
  • Fomentar la inversió en empreses, mitjançant figures com els Business Angels, dotant-los finalment d’un règim jurídic i fiscal què els equipari amb els fons de capital risc.