Sortir de la Crisi? Recuperem la Productivitat

Si volem parlar de sortir de la crisi, hem de fixar una sèrie de conceptes a priori. En primer lloc, a què anomenem sortir de la crisi?

Considerarem que hem sortit de la crisi quan recuperem un creixement econòmic positiu, sense tenir en compte a quin rati, ni sobre quins pilars?

Considerarem que hem sortit de la crisi quan recuperem el nivell de PIB anterior al seu inici, sense tenir en compte el volum de inputs utilitzat per la seva generació?

Considerarem que hem sortit de la crisi quan recuperem els nivells de ocupació anteriors al seu inici, sense tenir en compte tampoc la qualitat o la precarietat d’aquests llocs de treball?

Considerarem que hem sortit de la crisi quan el sistema financer torni a funcionar de una manera transparent i el crèdit torni a fluir, sense tenir tampoc en compte per a quin tipus d’operació es concedeix el crèdit?

Al meu entendre, podrem considerar que hem sortit de la crisi quan recuperem els nivells de productivitat anteriors i l’economia del país hagi emprès una senda de increment sostingut de la productivitat.

La productivitat és una mesura molt simple, però que ens dona una gran quantitat de informació sobre el funcionament d’una empresa o una economia i per això hi dedicaré aquesta intervenció inicial.

Definim la productivitat com el quocient entre els outputs generats i els inputs utilitzats per a la seva generació. No es doncs una mesura de la producció (com el PIB) sinó de la eficiència amb que hem produït. Incrementar la productivitat només es pot fer per dos camins, generar una quantitat superior de output o reduir la quantitat utilitzada dels inputs.

Generalment els economistes estructurem els inputs en tres grups o factors, Treball, Capital i Gestió, calculant mesures parcials que ens expliquin a quin dels factors hem d’atribuir les millores de la productivitat.

El sistema econòmic dels Estats Units, per exemple, presenta un increment de la productivitat anual d’un 2,5%. El 10% d’aquest increment s’atribueix al factor treball, el 38% al factor capital i el 52% al factor gestió. A Espanya el creixement de la Productivitat Total ha anat caient del 1,6% al període 1975 – 85 fins el 0,5% entre 1995 -2001. Mesurat no en creixement, sinó en valors absoluts, si la mitjana de productivitat de la UE és 100, el nivell espanyol és de 85 i el dels Estats Units de 112, és a dir, Espanya està a 15 punts de la mitjana de la UE i a 25 de la mitjana dels EUA.

Això te la rellevància de posar de manifest que quan parlem de millorar la productivitat no estem parlant de que els treballadors del conjunt del país siguin mandrosos i necessitin unes bones dosis de fuet, sinó fonamentalment que hem de invertir més, i sobre tot millor, i que hem de dedicar l’esforç de la direcció de les empreses a crear millores en els processos productius i de gestió. És fonamental que entenguem que sense incrementar la productivitat no podem incrementar el nostre estàndard de vida i que, en sentit contrari, la reducció de la productivitat significa un deteriorament del nostre estàndard de vida.

Quines son les variables, i per tant les accions que poden generar increments de la productivitat?

- Del factor treball:

• Formació bàsica apropiada dels treballadors (no només tècnica, sinó també de coneixements generals). Cal doncs fer un esforç significatiu per la millora de la Educació Primària i Secundària i de la Formació Professional.
• Mantenir i millorar les habilitats i coneixements tècnics en la boira actual de canvi ultraràpid tecnològic. Cal doncs fer un esforç significatiu per la formació continuada, però orientada a les necessitats reals i no simplement a complir quotes amb els sindicats.

- Del factor capital

• Incrementar la inversió, hi ha una relació directa entre inversió i increment de la productivitat. Cal incentivar la inversió empresarial, eliminant el efecte perniciós sobre l’impost de societats derivat de la transformació de despesa en inversió. (la inversió només es dedueix per la amortització, la despesa es dedueix al 100%)
• Donar seguretat jurídica i estabilitat legislativa a les deduccions fiscal per recerca i desenvolupament.
• No confondre inversió productiva amb despesa sumptuària. (redecorar les oficines no te el mateix impacte sobre la productivitat que automatitzar un procés tradicional)

- Del factor gestió:

• Prendre millors decisions, dedicant el temps i la inversió a la millora dels processos crítics automatitzant la gestió de la resta dels processos.

Aquesta anàlisi, que fem habitualment les empreses (menys del que ens caldria...) també la podem fer al conjunt de la economia i a l’administració pública.

El capital de l’economia te un volum de recursos limitat i aquests recursos es divideixen entre els que utilitza el sector públic i els que utilitza el sector privat. Davant aquesta divisió, trobem dues visions majoritàries, la que diu “Públic = Bo, Privat = Dolent” i la que diu “Públic = Ineficient, Privat = Eficient”.

Ni l’una ni l’altre poden existir per si soles, cal fer una reflexió seriosa sobre que cal que faci el sector públic i que cal que faci el sector privat. De tot allò que hagi de fer el sector públic hem de fer una reflexió seriosa sobre quina administració es la idònia per fer-ho i eliminar qualsevol redundància funcional, eliminant els ministeris que dupliquen competències transferides a les comunitats autònomes i reduint el tamany monstruós de les administracions autonòmiques que dupliquen tant els serveis que ja fa l’estat com els que ja fan els municipis com, en una espectacular giragonsa, els seus mateixos serveis creant agències externes per realitzar les funcions de les pròpies conselleries.

Hem de posar fre i enterrar Keynes d’una vegada. La solució per sortir de la crisi no vindrà per que l’estat acapari els recursos disponibles i els malmeti finançant obres innecessàries per tota la geografia on els cartells publicitaris costen moltes vegades tant com les actuacions realitzades. Això pot aplaçar lleugerament la caiguda de la ocupació, però a costa de deixar al sistema sense els recursos necessaris per fer els canvis que ens portin al camí del creixement sòlid i durador. La solució de la crisi també passa, finalment, per les mesures de foment a la creació d’empreses:

• Facilitant la creació d’empreses, en especial per les microempreses, seguint un model similar al francès, que faci que sigui tant o més senzill crear una empresa que mantenir una activitat en la economia submergida (i menys arriscat).
• Fomentar l’esperit emprenedor a la escola, als instituts i a les universitats.
• Deixar d’estigmatitzar els empresaris confonent, moltes vegades de manera interessada, empresari i especulador.
• Fomentar la inversió en empreses, mitjançant figures com els Business Angels, dotant-los finalment d’un règim jurídic i fiscal què els equipari amb els fons de capital risc.

El Model Francès d’Autoocupació

En els darrers dies s’està posant sobre la taula la possibilitat que, en el marc de les converses sobre un pacte d’estat per sortir de la crisi, es realitzi una adaptació a l’estat espanyol del nou règim francès sobre els autoemprenedors, que ha assolit un gran èxit en el seu primer any de funcionament. Singularment, Convergència i Unió ha proposat al Govern de l’Estat de copiar aquest model. Donada aquesta possibilitat, hem volgut fer una anàlisi d’aquest model i dels seus avantatges.
Creació del Model
La Llei de Modernització de l’Economia al seu Titol Primer crea l’1 de Gener de 2.009 un nou règim pels autoemprenedors a França destinat a trencar les barreres d’accés a l’autoocupació mitjançant avantatges socials, declaratius i fiscals.
El model preveu una xifra màxima de negoci de 32.000 Euros anuals per les activitats liberals o de serveis i de 80.000 Euros anuals per les activitats comercials per poder gaudir dels avantatges del règim especial. Aquests límits s’actualitzaran anualment.
El règim s’adreça especialment als retirats, joves i aturats que vulguin crear una nova activitat. Com a novetat, s’adreça també als assalariats que vulguin fer una segona activitat al seu temps lliure i als funcionaris, únicament amb el límit de no crear un negoci competitiu amb el del seu empresari sense el seu consentiment.
La simplicitat administrativa és notable, doncs l’autoemprenedor no s’haurà de registrar al registre de comerç ni al registre mercantil o als registres professionals, únicament cal una declaració administrativa a la web www.lautoentrepreneur.fr per començar l’activitat l’endemà mateix. De igual manera, pot cessar en l’activitat amb la mateixa simplicitat.
Avantatges del règim:
- Declaració fiscal única. L’autoemprenedor només s’haurà de deduir una única taxa del 13% de la xifra de negoci mensual o trimestral (20,5% per activitats liberals i 23% per les activitats de serveis). No s’haurà de pagar IVA ni cap taxa professional durant els tres primers anys de l’activitat.
- Si no factura res, no haurà de pagar res. Cessar en l’activitat tampoc no costarà res.
- Tècnicament només se li demana de portar un llibre cronològic de factures per registrar les vendes efectuades i pels comerciants portar un llibre de compres. No cal portar comptabilitat.
- L’autoemprenedor estarà afiliat a la Seguretat Social i acumula trimestres per la pensió de jubilació.
- Les càrregues socials estan incloses en la declaració fiscal única i, per tant, no es paga ni es declara res si no es factura res. Es gaudeix de cobertura mèdica des del primer euro de facturació.
Per informar-se, i gaudir d’un servei d’acompanyament a l’emprenedor en la creació i gestió de l’empresa, hi ha un telèfon gratuït, el 0811-90-00-99 i una adreça electrònica lautoentrepreneur@apce.com, de l’Agència per la Creació d’Empreses (APCE).
Finalment, un acord amb la Banque Postale oferirà una acollida específica i identificada pels autoemprenedors que gaudiran del dret d’obrir un compte amb facilitats de tresoreria i estan en estudi noves col•laboracions, especialment amb asseguradores.
Per saber-ne més, podeu visitar els següents enllaços:

http://tinyurl.com/yd2ll5q

http://www.slideshare.net/autoocupacio/1229-pt-sur-auto-entrepr-a3

http://www.apce.com/pid346/forums.html?forum_id=143&espace=1

http://www.union-auto-entrepreneurs.com/forum/

http://www.apce.com/pid10236/le-kit-auto-entrepreneur.html

http://www.guichet-entreprises.com/mgun_accueil/

http://www.apce.com/pid186/espace-createur.html?espace=1

http://www.gouvernement.fr/gouvernement/les-outils-pour-accompagner-les-auto-entrepreneurs

http://www.union-auto-entrepreneurs.com/guide

Des de la Fundació CP'AC un cop analitzat el model donem ple suport a la seva adaptació a la nostra realitat econòmica com a mitjà per generar noves empreses i, a la vegada, per legalitzar moltes petites pràctiques professionals que ara es situen fora del sistema per la seva complexitat i els seus costos.

La Llei d'Economia Sostenible

2.010 comença i la situació de crisi econòmica no sembla que tingui intenció de desaparèixer en breu del nostre entorn geogràfic i polític. Davant d’aquesta realitat, els governs espanyol i català anuncien diverses mesures per capgirar la situació. Les principals d’aquestes mesures serien La “Ley de Economía Sostenible” per part del Govern Espanyol i els “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya” acordats entre el Govern català i els agents socials i anomenats “Pla Anticrisi” pels mitjans de comunicació. L’objectiu d’aquest article és comentar la primera d’aquestes mesures, l’anomenada “Ley de Economía Sostenible”.
En primer lloc citaré les principals mesures que contempla la llei:
1) Revisió del funcionament dels organismes reguladors sectorials.
2) Millora de la regulació del sector financer.
3) Simplificació administrativa de la creació d’empreses.
4) Límit a la morositat. 60 dies empreses, 30 dies Administració Pública.
5) Servei universal de banda ampla a partir del 2.011.
6) Ampliació dels tipus d’operacions a l’exterior susceptibles de rebre suport financer.
7) Formació Professional. Ampliació de la Oferta, més facilitat per fer Formació Ocupacional i promoció de la integració de la FP Superior als Campus Universitaris.
8) Declaració de principis per la planificació energètica fins el 2.020 a pactar amb les CC.AA.
9) Creació del Xec-Transport, exempt de tributació al IRPF.
10) Increment del 8% al 12% del percentatge de deducció per activitats d’innovació i increment del límit màxim de deducció del 50% al 60% de la quota.
11) Eliminació de la deducció per compra de vivenda habitual.
12) Equiparació fiscal del lloguer i la compra de vivenda.
13) Impuls a la rehabilitació.
El comentari general és que es tracta d’una llei “òmnibus” que recull idees i principis generals que o be ja formaven part d’altres lleis o iniciatives anteriors o be s’hauran de desenvolupar en lleis o iniciatives posteriors, limitant-se a ser, en gran mesura, una llista de declaracions d’intencions en forma de mesures. D’aquestes mesures, n’hi ha cinc que podrien ser d’interès pels emprenedors i que descriuré amb més detall:
Simplificació administrativa de la creació d’empreses.
El comentari és senzill, les mesures són les mateixes que formaven part del “Plan Empresa 24 horas” que es va presentar com a part del “Plan E”, que s’han incorporat a la Llei per tornar-les a vendre com a noves i s’han suprimit de la Pàgina Web del “Plan E”. Tot i que no hi hagi cap novetat real, la supressió de llicencies municipals per les activitats sense risc seria una mesura molt interessant. La llei no posa termini, per això, al temps que les Entitats Locals poden trigar a “establecer y planificar los procedimientos de comunicación y verificación necesarios”.
Límit a la morositat.
La mesura està molt be, tot i que també formava part del “Plan E” en la part que fa referència a les administracions públiques, autoritzant els ajuntaments a endeutar-se per pagar deutes. Està molt be i espero que les administracions públiques tinguin més sort (o més “arguments”) a l’hora d’aconseguir que els bancs els hi atorguin crèdit que el que estant tenint les empreses. De les restriccions al crèdit, aquest veritable “tancament de caixes” en parlarem en un article posterior. Ara be, els 30 dies no seran efectius fins el 2.013 i, a més, no comencen a comptar fins que l’Ajuntament expedeix la certificació de les obres o qualsevol altre document que acrediti la finalització parcial o total del contracte. Amb no expedir la certificació de la obra l’ajuntament no te cap obligació de pagar en el termini establert.
Pel que fa als pagaments entre empreses, a la mesura no se li endevina gaire utilitat pràctica, llevat de mirar de dificultar pràctiques comercials abusives com les que aplica la gran distribució als seus proveïdors en quant a terminis de pagament. Dificultar, que no impedir, ja que no existirà cap verificació efectiva del compliment de la normativa. Per exemple, la llei permet que el contracte incorpori un “procediment de verificació de la conformitats dels bens o serveis lliurats”, que no contempla cap termini límit i que fa que els 60 dies no comptin fins que no s’ha procedit a la acceptació del be per part del comprador. Només amb aquest forat el comprador que es troba en situació de força amb respecte al seu proveïdor pot establir un “període de comprovació” de 30, 60 o 90 dies més que afegir als 60 dies que marca la llei.
Formació Professional. Ampliació de la Oferta, més facilitat per fer Formació Ocupacional i promoció de la integració de la FP Superior als Campus Universitaris.
La llei no inclou articles normatius, tan sols inclou declaracions de principis i de intencions, com “las administraciones educativas y laborales en cada Comunidad Autónoma, constituirán órganos territoriales de participación con el fin de adecuar la oferta de formación profesional a las necesidades de la economía en el ámbito territorial correspondiente.” Sense especificar ni característiques ni terminis d’aquestes actuacions.
Increment del 8% al 12% del percentatge de deducció per activitats d’innovació i increment del límit màxim de deducció del 50% al 60% de la quota.
El problema de les deduccions per activitats d’innovació no és el percentatge, sinó el procediment, que és extremadament complex i produeix una situació de inseguretat jurídica total a les empreses, ja que: la deducció exigeix que una entitat acreditada certifiqui que la recerca ja desenvolupada per una empresa s’até als requisits de la llei. En el moment de començar les activitats de recerca les empreses no tenim cap garantia d’obtenir aquesta certificació un cop les acabem. En segon lloc, per les empreses petites, aquestes certificacions suposen un cost que moltes vegades gairebé supera el del possible ajut aconseguit, i cal pagar aquest cos sense cap garantia d’obtenir l’ajut en qüestió. Per exemple, per l’ajut més senzill, la deducció de les quotes a la seguretat social dels treballadors que es dediquen al 100% a la recerca i innovació, l’”obertura d’expedient”, abans de fer cap feina per part de l’organisme avaluador costa 2.500 € per expedients que tinguin entre 1 i 5 treballadors. Una petita empresa que te una sola persona dedicada al 100% a la recerca i innovació ha de pagar, sense cap garantia d’èxit, aquesta quantitat, a la qual cal sumar el cost del servei efectivament realitzat per certificar que efectivament l’empleat es dedica a la recerca i que aquesta compleix els requisits de la llei. Al final l’ajut efectiu és tan ridícul i el risc tan gran que aquests tipus d’ajuts a qui afavoreixen realment és a les grans empreses que, d’altre banda, no tenien cap necessitat d’aquests ajuts ja que tenen pressupost de sobres i tenen, a més, la capacitat de transformar la recerca que desenvolupen en ingressos d’un manera molt més senzilla.
En resum, la Llei no aporta cap mesura efectiva per “canviar el model productiu espanyol” i caldrà esperar a la tantes vegades endarrerida Llei de la Ciència per veure si aquesta recull finalment alguna mesura que pugui donar resultat (a llarg termini, evidentment) per impulsar el canvi a una economia basada en activitats de prou valor afegit com per justificar el cost salarial total en que les empreses incorrem a aquest país.
Per aquells interessats en saber-ne més, hem penjat al nostre espai http://www.slideshare.net/autoocupacio els documents següents:
- Presentació de la Llei d’Economia Sostenible.
- Principals mesures de la Llei d’Economia Sostenible.
- Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible (Text complert)