La Llei d'Economia Sostenible

2.010 comença i la situació de crisi econòmica no sembla que tingui intenció de desaparèixer en breu del nostre entorn geogràfic i polític. Davant d’aquesta realitat, els governs espanyol i català anuncien diverses mesures per capgirar la situació. Les principals d’aquestes mesures serien La “Ley de Economía Sostenible” per part del Govern Espanyol i els “30 compromisos per a l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social de Catalunya” acordats entre el Govern català i els agents socials i anomenats “Pla Anticrisi” pels mitjans de comunicació. L’objectiu d’aquest article és comentar la primera d’aquestes mesures, l’anomenada “Ley de Economía Sostenible”.
En primer lloc citaré les principals mesures que contempla la llei:
1) Revisió del funcionament dels organismes reguladors sectorials.
2) Millora de la regulació del sector financer.
3) Simplificació administrativa de la creació d’empreses.
4) Límit a la morositat. 60 dies empreses, 30 dies Administració Pública.
5) Servei universal de banda ampla a partir del 2.011.
6) Ampliació dels tipus d’operacions a l’exterior susceptibles de rebre suport financer.
7) Formació Professional. Ampliació de la Oferta, més facilitat per fer Formació Ocupacional i promoció de la integració de la FP Superior als Campus Universitaris.
8) Declaració de principis per la planificació energètica fins el 2.020 a pactar amb les CC.AA.
9) Creació del Xec-Transport, exempt de tributació al IRPF.
10) Increment del 8% al 12% del percentatge de deducció per activitats d’innovació i increment del límit màxim de deducció del 50% al 60% de la quota.
11) Eliminació de la deducció per compra de vivenda habitual.
12) Equiparació fiscal del lloguer i la compra de vivenda.
13) Impuls a la rehabilitació.
El comentari general és que es tracta d’una llei “òmnibus” que recull idees i principis generals que o be ja formaven part d’altres lleis o iniciatives anteriors o be s’hauran de desenvolupar en lleis o iniciatives posteriors, limitant-se a ser, en gran mesura, una llista de declaracions d’intencions en forma de mesures. D’aquestes mesures, n’hi ha cinc que podrien ser d’interès pels emprenedors i que descriuré amb més detall:
Simplificació administrativa de la creació d’empreses.
El comentari és senzill, les mesures són les mateixes que formaven part del “Plan Empresa 24 horas” que es va presentar com a part del “Plan E”, que s’han incorporat a la Llei per tornar-les a vendre com a noves i s’han suprimit de la Pàgina Web del “Plan E”. Tot i que no hi hagi cap novetat real, la supressió de llicencies municipals per les activitats sense risc seria una mesura molt interessant. La llei no posa termini, per això, al temps que les Entitats Locals poden trigar a “establecer y planificar los procedimientos de comunicación y verificación necesarios”.
Límit a la morositat.
La mesura està molt be, tot i que també formava part del “Plan E” en la part que fa referència a les administracions públiques, autoritzant els ajuntaments a endeutar-se per pagar deutes. Està molt be i espero que les administracions públiques tinguin més sort (o més “arguments”) a l’hora d’aconseguir que els bancs els hi atorguin crèdit que el que estant tenint les empreses. De les restriccions al crèdit, aquest veritable “tancament de caixes” en parlarem en un article posterior. Ara be, els 30 dies no seran efectius fins el 2.013 i, a més, no comencen a comptar fins que l’Ajuntament expedeix la certificació de les obres o qualsevol altre document que acrediti la finalització parcial o total del contracte. Amb no expedir la certificació de la obra l’ajuntament no te cap obligació de pagar en el termini establert.
Pel que fa als pagaments entre empreses, a la mesura no se li endevina gaire utilitat pràctica, llevat de mirar de dificultar pràctiques comercials abusives com les que aplica la gran distribució als seus proveïdors en quant a terminis de pagament. Dificultar, que no impedir, ja que no existirà cap verificació efectiva del compliment de la normativa. Per exemple, la llei permet que el contracte incorpori un “procediment de verificació de la conformitats dels bens o serveis lliurats”, que no contempla cap termini límit i que fa que els 60 dies no comptin fins que no s’ha procedit a la acceptació del be per part del comprador. Només amb aquest forat el comprador que es troba en situació de força amb respecte al seu proveïdor pot establir un “període de comprovació” de 30, 60 o 90 dies més que afegir als 60 dies que marca la llei.
Formació Professional. Ampliació de la Oferta, més facilitat per fer Formació Ocupacional i promoció de la integració de la FP Superior als Campus Universitaris.
La llei no inclou articles normatius, tan sols inclou declaracions de principis i de intencions, com “las administraciones educativas y laborales en cada Comunidad Autónoma, constituirán órganos territoriales de participación con el fin de adecuar la oferta de formación profesional a las necesidades de la economía en el ámbito territorial correspondiente.” Sense especificar ni característiques ni terminis d’aquestes actuacions.
Increment del 8% al 12% del percentatge de deducció per activitats d’innovació i increment del límit màxim de deducció del 50% al 60% de la quota.
El problema de les deduccions per activitats d’innovació no és el percentatge, sinó el procediment, que és extremadament complex i produeix una situació de inseguretat jurídica total a les empreses, ja que: la deducció exigeix que una entitat acreditada certifiqui que la recerca ja desenvolupada per una empresa s’até als requisits de la llei. En el moment de començar les activitats de recerca les empreses no tenim cap garantia d’obtenir aquesta certificació un cop les acabem. En segon lloc, per les empreses petites, aquestes certificacions suposen un cost que moltes vegades gairebé supera el del possible ajut aconseguit, i cal pagar aquest cos sense cap garantia d’obtenir l’ajut en qüestió. Per exemple, per l’ajut més senzill, la deducció de les quotes a la seguretat social dels treballadors que es dediquen al 100% a la recerca i innovació, l’”obertura d’expedient”, abans de fer cap feina per part de l’organisme avaluador costa 2.500 € per expedients que tinguin entre 1 i 5 treballadors. Una petita empresa que te una sola persona dedicada al 100% a la recerca i innovació ha de pagar, sense cap garantia d’èxit, aquesta quantitat, a la qual cal sumar el cost del servei efectivament realitzat per certificar que efectivament l’empleat es dedica a la recerca i que aquesta compleix els requisits de la llei. Al final l’ajut efectiu és tan ridícul i el risc tan gran que aquests tipus d’ajuts a qui afavoreixen realment és a les grans empreses que, d’altre banda, no tenien cap necessitat d’aquests ajuts ja que tenen pressupost de sobres i tenen, a més, la capacitat de transformar la recerca que desenvolupen en ingressos d’un manera molt més senzilla.
En resum, la Llei no aporta cap mesura efectiva per “canviar el model productiu espanyol” i caldrà esperar a la tantes vegades endarrerida Llei de la Ciència per veure si aquesta recull finalment alguna mesura que pugui donar resultat (a llarg termini, evidentment) per impulsar el canvi a una economia basada en activitats de prou valor afegit com per justificar el cost salarial total en que les empreses incorrem a aquest país.
Per aquells interessats en saber-ne més, hem penjat al nostre espai http://www.slideshare.net/autoocupacio els documents següents:
- Presentació de la Llei d’Economia Sostenible.
- Principals mesures de la Llei d’Economia Sostenible.
- Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible (Text complert)